Josep Lluís Sert, Les Escales, Barcelona, 1967-1973

Les Escales Parc, Barcelona, 1967-1973.

Arquitecte: Josep Lluís Sert.

Les Escales Parc és un complex d'apartaments de luxe, situat a la cantonada sud de la cruïlla de l'Avinguda de Pedralbes amb el carrer de Sor Eulàlia d'Anzizu, de Barcelona. Projectat inicialment el 1967, es va revisar el 1970 a causa del canvi de l'edificabilitat introduït pel Pla General Metropolità, i construïr entre 1971 i 1973. A causa d'un desacord amb el client, l'arquitecte va dissenyar només el primer bloc d'edificis (el que és el tema d'aquest treball). Els altres blocs que es varen construir més tard modificant el concepte original.

Situat en un jardí vell de 200 anys d'antiguitat i d'una gran qualitat paisatgística, l'edifici principal es distancia del carrer de Sor Eulàlia d'Anzizu per mantenir l'important bosc de pins i, al mateix temps, aïllar-lo del soroll del trànsit i la contaminació. El nivell d'accés és infeior al del carrer i s'arriba per una petita rampa. A partir d'aquí, un ampli corredor envidrat permet arrivar als ascensors que connecten amb els diferents apartaments. Això va permetre als arquitectes tractar el bloc com a sèrie de grups independents d'apartaments i aconseguir una major llibertat en la composició. Alguns grups són més alts que altres i això dóna un perfil irregular amb una sèrie de terrasses enjardinades. La majoria d'apartaments són dúplexs amb espais comuns d'estar, menjador, cuina i àrees de servei, al nivell inferior, i dormitoris i banys al nivell superior. Això també va donar l'oportunitat de dissenyar terrasses cobertes molt grans que pràcticament doblen l'espai vital i funcionen com a jardins suspesos. L'estructura és de formigó armat, els murs estan revestits amb plaques de pedra artificial i ceràmica vidrada (de color ocre i verd-gris).

Amb un llenguatge pròxim als seus edificis de Roosevelt Island o Harvard,  el bloc s'estructura sobre un esquema de volumetries i alçades asimètriques, amb una composició de buits rectangulars de diferents alçades i profunditats, dins d'un tramat rectangular de pedra blanca. D'altra banda, el projecte és una revisió o adaptació del prototip lecorbuserià de bloc d'habitatges en dúplex, en la qual s'incorporen elements típics de la tradició local, com les persianes de llibret, els sostres de biga i revoltó o la ceràmica vidrada, que dona el contrast de color característic d'aquest edifici.

L'arquitecte va rebre el premi FAD, en 1974, per aquest edifici.

(Text extret de Ferrer (1975), Process : Architecture (1982) i HIC> (2013/08)). 

C/ de Sor Eulàlia d'Anzizu, 38, 08034 Barcelona.